Iguana rinoceront:
És una robusta iguana de costums fonamentalment terrestres que rarament puja al arbres com fan moltes altres espècies d’iguanes. El seu hàbitat el constitueixen àrees rocalloses i seques sense gaire coberta forestal de Santo Domingo, Haití i l’illa de Mona.
La seva coloració és de tonalitats brunes i grises, i es caracteritza per la presència d’una protuberància en forma de banya a la part superior del cap, més desenvolupada en els mascles, motiu pel qual rep el seu nom. Els mascles són força més grossos que les femelles.
D’hàbits diürns, passa la nit amagada en caus subterranis. Per descansar, durant el dies es refugia també en esquerdes de les roques, coves o forats d’arbres. Els mascles són territorials i defensen amb molta agressivitat el seu terreny davant de qualsevol competidor.
Les femelles excaven túnels subterranis de més d’1 m de longitud amb una petita càmera al final, on dipositen fins a 20 ous. Passats entre 3 i 4 mesos neixen les cries, de quasi 20 cm de llargària, que es mostren molt actives des del mateix moment de l'eclosió.
D’alimentació bàsicament herbívora, mengen llavors, flors, fulles, brots tendres i fruits de diferents espècies de plantes, inclosos també els cactus. Més ocasionalment mengen també insectes, ous, crancs terrestres i fins i tot carronya, especialment restes d'ocells marins i peixos arrossegats a les platges.
És una espècie en perill d’extinció a causa de la degradació del seu hàbitat, l’excés de caça pel consum humà i la predació que exerceixen sobre l’espècie els animals domèstics i silvestres introduïts a les illes on viu.
És una robusta iguana de costums fonamentalment terrestres que rarament puja al arbres com fan moltes altres espècies d’iguanes. El seu hàbitat el constitueixen àrees rocalloses i seques sense gaire coberta forestal de Santo Domingo, Haití i l’illa de Mona.
La seva coloració és de tonalitats brunes i grises, i es caracteritza per la presència d’una protuberància en forma de banya a la part superior del cap, més desenvolupada en els mascles, motiu pel qual rep el seu nom. Els mascles són força més grossos que les femelles.
D’hàbits diürns, passa la nit amagada en caus subterranis. Per descansar, durant el dies es refugia també en esquerdes de les roques, coves o forats d’arbres. Els mascles són territorials i defensen amb molta agressivitat el seu terreny davant de qualsevol competidor.
Les femelles excaven túnels subterranis de més d’1 m de longitud amb una petita càmera al final, on dipositen fins a 20 ous. Passats entre 3 i 4 mesos neixen les cries, de quasi 20 cm de llargària, que es mostren molt actives des del mateix moment de l'eclosió.
D’alimentació bàsicament herbívora, mengen llavors, flors, fulles, brots tendres i fruits de diferents espècies de plantes, inclosos també els cactus. Més ocasionalment mengen també insectes, ous, crancs terrestres i fins i tot carronya, especialment restes d'ocells marins i peixos arrossegats a les platges.
És una espècie en perill d’extinció a causa de la degradació del seu hàbitat, l’excés de caça pel consum humà i la predació que exerceixen sobre l’espècie els animals domèstics i silvestres introduïts a les illes on viu.
- Nom científic:
- Cyclura cornuta
- Taxonomia:
- Classe: Reptilia
- Ordre: Squamata
- Família: Iguanidae
- Biologia:
- Zona d'orígen: Amèrica
- Hàbitat: Sabana
- Vida social: Solitària
- Alimentació: Herbívora
- Classificació:
- Rèptils
- Característiques físiques:
- Longevitat: més de 30 anys
- Pes en néixer:
- Pes mitjà: 5 - 14 kg
- Llargària: 80 - 150 cm
- Reproducció
- Reproducció: Ovípara
- Incubació: 80 - 85 dies
- Nombre d'ous: 5 - 20 ous